Notes de la Jornada “Després d’Eurovegas: quin Delta volem?”

JORNADA “DESPRÉS D’EUROVEGAS, QUIN DELTA VOLEM?”

DISSABTE 15 DE NOVEMBRE – CAN COMAS, PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT

Resum de  la jornada organitzada amb l’Unió de Pagesos

resized_P1030197

Benvinguda

Ramón Roda – Parc Agrari

No només hi ha d’haver un pla especial sinó que s’ha d’anar més enllà de les ratlles, un projecte conjunt d’àmbit metropolità.

Lluis Pares – UP

Aquesta 3a trobada és diferent a les dues prèvies, intervenen temes immobiliaris, ecològics i econòmics.

UP creu que el Delta s’ha conservat fins ara gracies al Pla Metropolità. Sense terra no hi haurà pagesos ni ecologistes.

Eva Yus – Delta Viu

El Delta continua amenaçat perquè el nivell de protecció és merament urbanístic i es pot requalificar per la llei Omnibus.

CICLE DE XERRADES 1

PAPER DEL DELTA AGRÍCOLA, NATURAL I URBÀ

Paper del Delta en el dret a la alimentació – Manel Cunill

Als anys 30, la planificació territorial ja deia que els espais agrícoles s’havien de reservar preferentment a l’agricultura.

Quin és l’espai agrícola que hem de tenir si volem ser autosuficients? –  requeriment de 70m2/any patates, verdures, fruita

Estudi sobre sistema d’informació geogràfica (SIGPAC): delimitació dels usos criteri del potencial d’abastament ponderat en funció del tipus d’agricultura de la zona. Resultats per zones: protecció especial, protecció preventiva i sistema d’espais oberts.

Dades 2014: foto actualitzada dels cultius i foto de secà i regadiu – Part productiva: 2600/2700Ha.

El benestar de les persones que viuen en àmbits metropolitans depèn del manteniment del sol agrícola.

Importància ecològica del Delta del Llobregat a Catalunya – Ricard Gutiérrez

A Catalunya hi ha altres deltes però el del Llobregat troba en el límit dels dos climes mediterranis: meridional i septentrional, i té elements de flora i fauna de tots dos climes.

Es un delta creixent en la història i això ha fet que tingui molts aqüífers de gran importància- la seva vàlua prové de la seva història.

Ecosistemes singulars: Delta es troba dins de les 17 zones de la península ibèrica importants per la vegetació dels aiguamolls – les directives europees ho han posat en valor.

Valor estratègic comparatiu: zona molt humanitzada, amb una gran biodiversitat (dunes, pinedes, horta..) i la plataforma continental del Delta.  El Delta dona tal quantitat de nutrients que arriben pel mar fins Baix Penedès i Tarragonès, la qual cosa provoca una nova concentració de rorquals gracies al fitoplàncton que produeix el Delta.

El ocells al Delta són escassos i estan amenaçats. Hi ha poques zones protegides i hi ha manca d’informació a l’hora de la planificació urbanística.

El 90% d’espècies protegides al Delta són ocells: l’espècie més amenaçada viu en horts, d’aquí la importància de la conservació dels espais lliures.

Les especies necessiten habitats, menjar i tranquil·litat; és un sistema dinàmic i s’han de controlar els seus paràmetres i saber-los gestionar.

Figures de protecció ambiental – José García

Figura inicial: Pla General Metropolità del 1976 – qualificació 29 per les àrees protegides.

Moltes de les figures de protecció s’ha aconseguit gràcies a l’esforç de les persones i entitats

Figures catalanes:

–          1987 s’estableixen les reserves naturals parcials del Delta (filipines – remolar, ricarda-ca l’arana) – 500 Ha protegides – aquesta figura és encara la mateixa per aquestes zones

–          Pla d’espais d’interés natural (1994): inclou les àrees que son reserva i d’altres

La resta de la protecció és gràcies a la protecció de la UE amb la Directiva d’Aus i Directiva d’Hàbitats i passen a estar sota la fiscalitat de la UE. Sense aquestes figures el Delta no seria com ara (especialment després del Pla Delta)

1984 – primeres zones protegides per la Directiva d’Aus, inclou totes les anteriors

1992 – Apareix la figura de les Àrees importants per les aus (IBA) – BirdLife és qui delimita les àrees en compliment de la Directiva d’Aus. Moltes sentències a nivell europeu obliguen a que aquestes àrees siguin protegides.

1999 – es fa una queixa comunitària amb altres de l’Estat que obliga a la Generalitat a fer una modificació de la zona especial de protecció i establir la XN2000

2006 – s’afegeixen a la XN2000 altres zones per compensar les actuacions de l’aeroport i del port

2012 –  ampliació per un contenciós entre l’Ajuntament del Prat i la Generalitat i s’inclou la pineda de can camins

2013 – darrera ampliació de la part del Delta que dona al mar(Decret de l’Estat)

Les figures de Protecció venen de l’Estat, de la Generalitat, de les directives de la UE, urbanístiques però és un desgavell i hauria d’acabar en una figura genèrica.

Els plans han de tenir en compte les especies que hi ha a cada area.

Plans urbanístics – Josep Maria Carreras

Que fa l’urbanisme?

L’Urbanisme ordena el territori diu quins usos se n’han de donar.

La llei permet decisions discrecionals: les decisions són diferents en funció del territori. Si en un lloc hi ha diferents opcions viables hi la discrecionalitat de triar-ne una en detriment de les altres però qui pren la decisió són els polítics electes.

Per tant, les decisions urbanístiques són decisions polítiques, tot i que es prenen en base a aspectes tècnics, han de ser raonades i fundar-se amb l’interés públic.

Normalment la decisió final es pren en els plenaris dels Ajuntaments i la major part d’ells són pactes

El que tenim ara al Delta no deixa de ser fill conceptual de l’àrea protegida del Pla General Metropolità de 1930

Que hi trobem avui en el Delta? És un territori molt complex però el territori agrícola ocupa un 67% del territori que, amb la recuperació d’espais, podria arribar al 80%.

Pla Especial de Protecció del Parc: el 16 de desembre s’aprovarà de forma provisional i de forma definitiva al principis 2015. Ha de fer-se compatible la protecció d’espais naturals, parc agrícola i usos socials del Parc, sense que entrin en conflicte unes amb les altres.

Coexisteixen dos tipus de protecció: protecció del pla especial del Parc i protecció d’espais naturals. Son figures jurídiques que al final son fruit de la voluntat política i es poden canviar en qualsevol moment. Per a que la protecció es mantingui:

–          el parc agrari ha de ser eficaç en la producció agrícola

–          la població dels municipis colindants se’l faci seu, s’impliqui – que el conegui, en faci us regulat

La base de la protecció està no tant en el marc jurídic com en que els ciutadans coneguin els espais i que els protegeixin.

Debat

Eurovegas: va ser com una onada i aquesta onada ha permès l’impuls del Pla Especial

Va permetre l’entrada de la gent de Barcelona en la lluita pel Delta i ha suposat un abans i un desprès i una xarxa de contactes.

Eurovegas s’ha acabat però ara hi ha les Euroveguillas – exemple de la zona agrícola de l’Hospitalet, que es va guanyar i va acabar de condicionar el pacte municipal del Govern.

Les propostes i discussions han d’anar més enllà dels plans urbanístics (Parc Agrari).

Des del Delta de l’Ebre aquestes proteccions es veuen “de pacotilla”. És cert pero al Delta hi ha un problema i és que Barcelona està molt a prop.

Si hi hagués una figura general de Parc Natural al Delta no és clar que seria millor per a la conservació de la part agrària. La clau és la consciència social i s’han de fomentar les activitats participatives que tinguin relació directe amb el parc. L’administració ha de començar a treballar en això per regular aquestes activitats i també fer-la compatible amb la producció agrícola i els espais naturals (tasca educativa).

El Delta és un espai per a gent que compra espais naturals protegits per a especular, i la gent n’és conscient ja està farta d’això. És difícil d’articular respostes de protecció i cal aprofitar nous elements que van sorgint (noves espècies i protecció marina, per ex).

Importància de fomentar l’ús socials del Parc. Però s’ha d’anar alerta i regularitzar-ho per no entrar en conflictes amb pagesos i per evitar-ne la hiper-frequentació i mals usos.

Hi ha noves formes de us de l’espai agrari i formes de relacionar-se amb ell (coopes de consum, etc) i això forma part de la ciutat.

L’alimentació de Barcelona és un dels menys tractats però és un dels més importants.

Les ciutats neixen gracies a l’agricultura i no ho hem d’oblidar i s’ha d’intentar recordar que sense l’espai agrícola no hi ha ciutat.

CICLE DE XERRADES 2

EXPERIÈNCIES D’AGRICULTURA EN ESPAIS NATURALS

Delta del Ebre – Xavier Abril

Superfície de 33000 Ha – 20.000 Ha arrossars – 9 poblacions / 2 urbanitzacions

Parc natural 7800 Ha

Delta molt divers en fauna i flora (més de 300 espècies protegides) on hi té molta importància els sediments que porta el riu. No hi ha un coixí entre la part agrària i la part natural.

Hi ha activitat agrícola però també pesca, caça, industria salina (important per espècies com la gavina corsa) i turisme.

La creació del Parc Natural (1983) es va fer no per motius ecològics sinó a partir de l’intent de dessecar una bassa i la protesta de pescadors i caçadors.

Hi ha problemes amb els pagesos i els flamencs (camps inundats) i la polla blava (a la sembra)  i s’indemnitzen als pagesos afectats.

S’aposta per un turisme sostenible de petit format i iniciatives d’agricultura que repercuteixin en el Parc

Delta del Ebre – Dani Forcadell

Hi ha un problema molt greu que afectarà a la manera futura de conrear al Delta: cargol poma. A banda hi ha moltes altres especies invasores. El marge esquerra està totalment perdut, està remuntant el riu i només n’està lliure (per ara) el marge dret.

Plataforma per la Defensa de l’Ebre: es va aglutinar molta gent contra el pla hidrològic – aquest va ser el seu “Eurovegas” i ara hi haurà el Pla de Conca.

Les subvencions de la UE des del 1996 van provocar una baixada del preu de l’arròs, per els productors el resultat econòmic va ser el mateix abans. El 20% del delta era horta i, amb l’aparició de les subvencions, es va transformar en arròs, la qual cosa fa que entri el salnitre i fa impossible l’horta, la qual queda confinada a la part més alta (3m sobre el nivell del mar). Al final els pagesos estan lligats a fer arròs i és un monocultiu amb la qual cosa quan hi ha un problema n’afecta molt (cargol poma). L’arròs del delta no és competitiu i les terres comencen a estar “cansades”.

Després entrar la producció integrada i les mesures ambientals (compensació per les actuacions ambientals que han de fer).

La convivència entre pagesos, pescador i caçadors és complicada. El tema del turisme és menys complicat ja que no n’hi ha tants (vent, mosquits…). Hi ha una “competència” entre els pagesos perquè els ocells no vagin als seus camps.

Història: el Canal de la dreta de l’Ebre va transformar el Delta

Albufera de València – Ignasi Mangue

En els nostres espais estem utilitzant sempre dos escales

Hi ha matisos en cada territori però els problemes son els mateixos en tots els espais. La globalització i el sistema capitalitza extractivista creen aquests problemes comuns.

La natura no existeix, estem parlant d’espais antròpics des de fa milers anys.  La sostenibilitat és un concepte modern i els polítics treballen en una visió a curt termini i interessada

A València no ha hagut mai necessitat aigua. El conflicte està present en els espais d’aigua de la Mediterrània des de fa milers d’anys i és la manera de socialitzar – no es dolent, és necessari per a rebaixar l’impacte negatiu d’una gestió territorial dolenta.

Valencia, Barcelona, Marsella: la població viu amb una desconnexió total amb l’espai de l’aigua i s’ha d’intervenir directament en la ciutat.

No s’han de posar fronteres rígides a nivell social i nivell productiu; exemple de l’agricultura a temps parcial on es compatibilitza el treball agrícola amb l’industrial.

Estan desapareixent els llauradors i amb ells, una manera d’entendre l’agricultura. El nou agricultor és diferent: agricultura ecològica al voltant dels horts urbans, nous llauradors que venen d’altres secors… amb la qual cosa no es pot diferenciar entre agricultors i gent de les ciutat.

Fundació Assut neix l’any 2010 a partir dels centres d’estudis locals i de gent que era llauradora o gent que hi estava en contacte. Actuen en l’horta de València i de la Ribera Baixa que tenen 8 comunitats de regants que garanteixen el cabal ecològic. Tenen un projecte pilot de custòdia del territori (Estei ?) de 300 Ha de terreny de regar pegada a l’Albufera on intenten fer la coexistència entre l’espai natural i el conreu de l’arròs i de l’horta. L’esclat de la bombolla immobiliària ha suposat una aturada en les construccions i ha permès que el projecte tiri endavant.

Un problema afegit és com connectar la part nord (sèquies tradicionals) amb la part sud i també estan treballant en portar el projecte a la ciutat de València, per tal de que els territoris no només siguin protegits des dels treballadors del camp sinó també des dels propis habitants de la ciutat.

També han portat el projecte d’unes de dones gambianes i senegaleses a Paterna que estan conreant amb modes de producció africans.

Debat

Al Delta del Llobregat hi ha problemes urbanístics però als altres espais tenen d’altres problemes, que també son una amenaça directa pels espais. El problema de les especies invasores és un problema global però per solucionar-ho en alguns casos hi ha remei i en d’altres s’han d’invertir diners.

Hi ha una metodologia aplicable a la zona d’horta? A començament de 2015 es presentarà un projecte sobre el tema. El problema de l’escala geogràfica és important i aprofitant les noves tecnologies s’ha creat l’Observatori sobre paisatges de l’aigua a la Mediterrània. Es vol  connectar tota la gent que treballa en les zones d’aigua creant una  nova xarxa de coneixement amb un sistema de connexió geogràfica per produir sinergies i compartir problemes globals comuns i col·laboracions entre les zones.

A València l’actuació es basa en tres nivells: el coneixement agropecuari tradicional de l’agricultura tradicional (ecocultura), la creació de  projectes sostenibles i la utilització de les tics per a crear xarxes d’intervcanvi.

El relleu generacional és complicat, al Delta es veu que cada cop menys pagesos porten més terra. La importància de la dona és vital i també dels fills, que no s’impliquen en les explotacions. Cal que l’agricultura professional sigui bàsica per la gestió del territori perquè és el que coneix els elements que s’ha de tenir en compte.

Catalunya només produeix un 40% del que menja i els polítics ho haurien de veure amb preocupació. Els pagesos són el 1% de la població i dominen el 80% del territori de Catalunya i això s’ha de tenir en compte a nivell polític.

El problema s’ha de portar més enllà de la ciutat i és un problema més global, de manca d’espais naturals.  Hem de ser conscient de que, en un mon global,  qualsevol actuació que es fa té una conseqüència per els veïns (i això es pot aplicar des de les formes de protecció dels espais fins a les actuacions a les explotacions agrícoles).

També la producció agrària es veu afectada per la globalització, quan les grans superfícies dominen determinats conreus (síndries). Als pagesos ens estan obligant a fer pinso per a persones i s’ha de conscienciar a la població del que menja i formar-la com a usuari.

Exemple de la badia de Cadis amb una custòdia del territori en unes salines.

La requalificació d’un terreny suposa un benefici directe a una sola persona i acaba afectant a tota la societat per la pèrdua d’aquell conreu o espai natural.

Les prioritat polítiques son molt diferent en el moment de concedir indemnitzacions per qüestions urbanístiques (ràpides i quantioses) i per les indemnitzacions que reben els pagesos per temes ambientals. Sembla que les compensacions mediambientals causen més problemes que beneficis. S’ha de buscar un terme mig entre la conservació ambiental i l’activitat agrícola.

Turisme viable? Al Delta de l’Ebre el primer conservacionista va ser el mosquit, ja que volien fer una mega urbanització.

Tema residus fitosanitaris: abans quan es ruixava es matava tot. Ara tot és molt costos però la sensació és que passa el mateix que en el mercat del medicaments: creen el producte abans de la necessitat.

Lluita biològica: la solució del cargol poma amb la gamba: per minimitzar una espècie invasora s’introdueix una altra. Tot i això, desprès de 5 anys perduts de lluita, es comencen a fer accions en diversos camps i de forma coordinada. El cargol va lent però l’administració va encara va més lenta.

TAULA RODONA

MODEL DE PRODUCCIÓ, DISTRIBUCIÓ I CONSUM, DINAMITZACIÓ DE L’ECONOMIA LOCAL

Lluis Solanas- Cooperativa de Sant Boi

Cooperativa St. Boi 50 socis en actiu

Van fer una aposta per anar a Mercabarna i han centralitzat la recollida i el calibrat del producte (carxofes – producte estrella).

El pagès que no vulgui conrear la seva terra el pagès fa una cessió d’us a la cooperativa que li lloga i s’encarrega de comercialitzar-ho.

Problemes actuals: els pagesos es fan grans i no hi arriba el relleu genera

Miquel Doménech – Consorci del Parc Agrari

Dins el Parc 6 empreses grans entre 6-40Ha, 10 explotacions de  20- 30 Ha….

Treball temps total: 200 explotacions , treball a temps parcial unes 500 explotacions (no és autoconsum).

L’explotació està adaptada segons a qui es ven la producció i com es ven. A Mercabarna hi van les explotacions més grans i és on els pagesos petits intenten evitar anar-hi perquè és on els preus són més baixos. Les altres explotacions venen una part a Mercabarna i a mercats municipals, tendes…La venda directa està augmentant (mercat de pagès,…) i també l’agricultura ecològica.

La transició de Mercabarna a altres llocs de venda és difícil, especialment per als pagesos de més edat.

El procés de dinamització econòmica de la pagesia és bàsic i això ja es va dir després d’Eurovegas.

Hi ha ajuts per a dedicar-se a la pagesia o per a la millora, amb un màxim de 5000€, i s’hi han acollit pagesos professionals (subvenció 60%) i pagesos nous (subvenció 80%).

També hi ha una borsa de terres i el Parc posa en contacte propietaris i possibles pagesos, però hi ha poca oferta i molta demanda, degut a que les opcions especulatives sobre els terrenys no s’han acabat.

Ferran Berenguer – La Xarxeta

La Xarxexa: organització de productors de tot Catalunya que s’uneix per a completar l’oferta i per donar sortida als excedents.

Model d’agricultura ecològica i venda a cooperatives de consum amb relació directa amb els productors. Comença al 2007 amb 1Ha i ara en tenen 5 Ha. amb 10 treballadors, han crescut de forma estable gràcies als consumidors.

Com fer que la resta de pagesos  participin incrementant la relació amb els consumidors i el coneixement del Delta? Els pagesos han d’anar buscant models més creatius i no anar sempre a Mercabarna.

Toni, Pere, Gemma – La Paca

Acord de 2 productors Can Olivaro (Castellbisbal) i Can Bofill (Collersola) i 10 cooperatives de consum.

Base de l’acord: diàleg entre els productors i el consumidors per decidir que es fa. Es parla més del productor que del producte.  No intermedien entre el producte que no és propi i tenen el preus fixos tota la temporada.  Al ser un consum fix tot l’any, això dona seguretat i estabilitat a l’hora de produir i vendre.

Des del punt de vista del consumidor: importància de la corresponsabilitat entre productor i consumidor. Fan reunions assembleàries cada mes i tenen un fons de corresponsabilitat  (2€) per ajudar al que calgui per tenir el producte (pou, senglars).  Com a consumidor t’obligues a consumir producte de temporada i això ajuda també a socialitzar, consumir, intercanviar…

Debat de la Taula rodona

Excedents. Moltes vegades és més car collir que recollir el que hi ha al camp i s’ha de tenir en compte que és un producte que es fa malbé. Hi ha hagut experiències amb bancs d’aliments però costa perquè el pagès apura el temps al màxims; tot i això hi ha camp per recórrer.

Producció integrada: es busca un equilibri entre depredador i parasitisme els tractaments son puntuals, amb residu 0 i amb adobs químics sempre que la planta ho necessita. Les plantes són con les persones, han de prendre tractaments de forma puntuals.

El 80% de pagesos fan agricultura integrada però no tenen el segell perquè l’administració demana moltes coses i documents.

La producció integrada ha estat un èxit al Delta i hi ha gent que està anant cap a l’agricultura ecològica però sense papers. En 4/5 anys tothom l’estarà fent i només l’agricultura no professionals en quedarà despenjada.

No ha d’haver confrontació entre l’agricultura ecològica i la integrada. Experiències com Casa Ametller que diuen “sense intermediaris i més sostenible” tenen bona acollida, la qual cosa vol dir que el mercat hi és.

La producció integrada serveix també per tenir menys costos però el segell no té plusvàlua a l’hora de la venda.

S’estan posant massa terres només en la carxofa i no és el conreu que més llocs de treball dona.

Tot i la baixada de consum de verdures, s’està conreant la carxofa perquè té sortida i els pagesos es guanyen la vida.

Hospitals, escoles… estan portant menjar d’altres llocs i perquè no ho agafen del Delta? Per això cal l’ajut de l’administració perquè els pagesos no poden arribar a tota la gent.

Al delta viuen 800.000 persones i amb el model d’agricultura ecològica i venda directa, es pot arribar a tota aquesta gent?

Igual que hi ha locals buits i l’administració intenta dinamitzar el comerç, perquè no també fa el mateix amb els camps buits.

Segell de producte fresc. És un segell de prestigi on s’associa producte amb territori i qualitat.

La subvenció de 5000€ sembla ser que no es dona per explotacions grans i si recuperen terres, s’hauria de donar igual.  De moment hi ha aquest criteri i en properes reunions es pot plantejar.

Obtenció de terres facilitades pel Parc Agrari: s’ha de buscar una terra adaptada al que necessiti el pagès i no és fàcil.

Des del Parc Agrari s’ha fet molta feina però encara n’hi ha per fer (desguassos zona sud) i s’hauria de tenir un gabinet jurídic per solucionar els problemes urbanístics del pagesos amb els ajuntaments. Contestació: tenir un gabinet depèn de tenir fons per fer-ho i és un tema polític.

Malament anem quan la solució ha de ser assistencial i llavors s’han de buscar altres solucions (ecologic, cooperatives…). Unes terres en parc natural hauria d’anar cap a l’agricultura ecològica.

Experiència a Gava, on els productors estan poc organitzats i hi ha moltes terres abandonades, que és un dels grans problemes.

No tothom pot participar en una cooperativa de consum pel temps que suposa i la dedicació, per la qual cosa s’haurien de cercar solucions  alternatives

S’ha de vendre als politics que els camps son infraestructures de  producció d’aliments.

Des de l’assemblea d’aturats de Sant Boi també s’estan intentant engegant iniciatives per usar les terres abandonades. Per fer la comercialització una altra opció és que fa a altres països que es la recollida directe del producte: el productor s’estalvia els costos de la collita i el consumidor té preus més econòmics.

Un numero d’Ha importants abandonades no estan dins el Parc Agrari (300/500 Ha). S’hauria de instar a les administracions a que posin en valor aquestes terres i que entrin dins del Parc Agrari (Prat nord).

Des de les institucions com es fa per valoritzar els productes a la ciutat i l’àrea metropolitana?. El Parc Agrari pot proveir a unes 300.000 persones d’un total de 700.000 que hi ha als voltants. Hi ha la campanya Sabors de l’horta als restaurants i es va intentar exportar a Barcelona, però els restauradors del voltant no hi estaven conformes.

Hi ha el producte amb el segell del Parc Agrari i el producte fresc és un tema més de territori.

Debat sobre comercialització del producte

Si no hi ha pagesos, es pot fer una empresa per explotar les terres abandonades? La cooperativa de St. Boi s’està plantejant de fer l’explotació d’aquestes terres.

UdP no vol pronunciar-se en el tema del mercat de pagès. Els productes ecològics i integrats són complementaris.

Problema a Gavà i Viladecans, els politics encara utilitzen la divisió dels pagesos per poder especular amb la terra.

DINAMITZACIÓ

Com ho farem per tenir un Delta  productiu i ecològicament estable?

Propostes:

  • Cal facilitar l’accés a les terres
  • De cara a les eleccions municipals fer accions tipus PAH d’ocupació de la terra i que l’administració mogui fitxa.
  • Major comunicació i coordinació entre tots els agents implicats, cercant objectius comuns
  • Donar-lo a conèixer més enllà de les poblacions del Delta.
  • Fer participar més als alumnes i col·legis, que son els futurs consumidors, vincular-ho a l’educació
  • Cercar un model que integri tota la gestió del delta en el sentit ampli (valors agraris i naturals) i interconectar-los. Construir-ho des de baix cap a dalt, implicant l’administració
  • Vendre la zona de Delta com una infraestructura productiva de salut i benestar
  • Fomentar l’agricultura, sense els pagesos no hi ha Delta, i si pot ser ecològica, millor
  • Moratòria indefinida de la construcció per acabar amb l’especulació
  • Lloc d’oportunitat de participar
  • El Delta es una font de salut
  • Control real i potent dels gestors
  • El delta hauria de ser de pagesos i que visquessin del seu treball
  • Potenciar el model de diàleg
  • 100% impostos per canvi d’usos de la terra, mes ratpenats, més verdura del parc
  • Protecció del pagès i el seu entorn
  • Sense formació no hi ha res a fer i aprofitar que la UPC perquè marqui la línia de sostenibilitat
  • Sensibilitzar i conscienciar la població – conscienciació i educació ambiental
  • Que sigui un gran embornal de carboni, recuperar espai productiu, recuperar polígons i plantar no només conreus sinó bosc  i recuperar la part marina
  • Conscienciar la població de que faci consum de fruita i verdura responsable i ecològic
  • Promoure l’ús social del Delta
  • Exportar el Delta a Barcelona en la línia d’infraestructura d’aliments, més enllà de l’oci, fent difusió en els mitjans i tertúlies
  • Fer conèixer la realitat del Delta al públic, des de tots els punts de vista (natural, aliments…)
  • Critica al consorci: amb la universitat s’havia de fer una sortida que es va anular per temes econòmics
  • Tenir curiositat per conèixer els diferents actors que hi ha: pagesos, ecologistes, consumidors…
  • Que aparegui un nou Adelson perquè la gent conegui millor el parc i es torni a parlar del parc

Temes més votats:

  • Educació
    • Participació dels alumnes i col·legis
    • Conscienciació ambiental
    • Conscienciació del valor productiu del delta
  • Pagesos que visquin del seu treball
  • Moratòria indefinida d’edificació (model especulatiu)
  • Plataforma d’ocupació de terres
  • Creació de xarxes consumidors productors

Desplegar ventall d’accions socials, educatives, econòmiques i reivindicatives per sensibilitzar la població, fer rendible la feina del pagès i garantir la protecció legal del Delta.

Anuncis

One thought on “Notes de la Jornada “Després d’Eurovegas: quin Delta volem?”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s